dimarts, 10 de gener del 2012

Bilingüisme

És un terme que etimològicament fa referència a l’existència de dues llengües en un individu o un grup social.
Actualment, el bilingüisme és ja un fet habitual en la nostra societat i els col·legis, tenint opinions positives o negatives, uns pensen que es molt important i altres pensen que  no és tant important, que amb una llengua soles tenim prou.
En el meu cas és positiva, per què  és un tema molt important que cal treballar amb els nostres alumnes i amb tota la societat, molts estudis confirmen que és l’única forma d’aconseguir una competència acceptable de la llengua.
En la nostra comunitat es treballen diferents programes en les escoles en els quals trobem:
Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)
En l’etapa d’Infantil i Primària, el Programa d’Ensenyament en Valencià està pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants o que viuen en entorns valencianoparlants.

L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment, afavorint així que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià, i al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen assolir els objectius previstos en els decrets de currículum.

En l’etapa primària, i segons els resultats de les distintes avaluacions, els centres docents tenen l’opció d’anar incrementant el número d’àrees impartides en castellà, de manera que es puga garantir el domini equilibrat de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Programa d’Immersió Lingüística (PIL)
En l’etapa d’Infantil i Primària, el Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valenciano parlants, o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació.

El programa està pensat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares/mares o tutors, els i les alumnes puguen assolir una competència lingüística en la llengua que no els és habitual.

El Programa d'Immersió Lingüística partix del respecte a la llengua pròpia de l'alumnat. En tot moment es respecta l'expressió espontània de l'alumnat.

En el Programa d'Immersió Lingüística, el castellà, com a àrea i com a llengua d'instrucció, s'incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els alumnes i les alumnes n’assolixen un domini formal.

Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)
En el Programa d’Incorporació Progressiva la llengua base del programa és el castellà. Durant l’etapa Infantil, s’introdueix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte en l’altra llengua oficial, que no els és habitual. Açò afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials.

A partir de l’etapa Primària, el PIP suposa la introducció de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura des de 1r de primària, i com a mínim, l’assignatura de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural des de 3r de primària, impartides en valencià.

A través d’una metodologia adequada que preveu l’ensenyament-aprenentatge de continguts curriculars a través d’una segona llengua, es garantix no sols el domini dels continguts curriculars, sinó també la competència lingüística en la segona llengua.


L'Esperanza Aguirre té una fantasia sobre com seria l'escola pública catalana que vol inagurar a Madrid:


Corregiu la circular següent

Estimades famílies:

A continuació els informem de l’organització del festival de Nadal que se realitzarà el DIMECRES 21 DE DECEMBRE.

Eixe dia portareu als vostres fills ja vestits amb la disfressa de casa i faran la fila com cada dia a les 9 h. Ser puntuals. La roba i complements de la disfressa anirà marcada amb el seu nom.

Per a 4 i 5 anys: Qui vulga pot portar el DIMARTS 20 una bolseta amb roba per a canviar-se els vostres fills després de la funció i passar el dia més còmode. El babi se quedarà en classe per a tenir-lo ja al dia següent.

Una vegada han entrat els xiquets amb la seua tutora a classe els familiars eixireu del col·legi. A les 9:15 h s’obrirà la porta principal i entrareu a l’edifici 1, on està el teatre, per la porta per propera a direcció. Evitar les carreres i aglomeracions.  A les 9:30 h començarà la funció. Per això demanem que estigueu ja als vostres llocs. Qui porte carrets de bebé el deixarà fora, al corredor.

Degut que el teatre el faran xiquets de 3, 4 i 5 anys de valencià podran vindre 2 familiars per xiquet ja que la sala no és molt gran i així tots voreu millor als vostres fills.

Durant la representació preguem que esteu asseguts als vostres llocs sense alçar-se ni cridar als vostres fills ja que els nostres petits actors necessiten la nostra atenció per a que tot isca bé. Podreu fer fotos i vídeos sempre desde el vostre puesto.

Al acabar la funció els xiquets amb les seues tutores s’aniran a les seues classes mentres els familiars eixireu del edifici i del centre per les mateixes portes. No acompanyar als xiquets pel corredor ja que hi ha classes de primària treballant i no tenim que molestar.

Els que arreplegareu als seus fills després del teatre el fareu per on fan la filera tots els dies i després eixiu per la porta principal.

L’equip de tutores de infantil preguem complir aquestes indicacions, respetar-se i informar als familiars d’elles per a que tot isca bé, ja que serem molts, i gaudir d’aquest dia tan especial per als vostres fills.

Una salutació. Tutores d’infantil.
Alacant, 16 de decembre del 2011
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Correcció:

Estimades famílies:

A continuació els informem de l'organització del festival de Nadal que se realitzarà el DIMECRES 21 DE DESEMBRE.

Eixe dia portareu als vostres fills ja vestits amb la disfressa de casa i faran la filera com cada dia a les 9 h. Ser puntuals. La roba i complements de la disfressa anirà marcada amb el seu nom.

Per a 4 i 5 anys: Qui vulga pot portar el DIMARTS 20 una bossa amb roba per a canviar-se els vostres fills després de la funció i passar el dia més còmode. El ...... es quedarà en classe per a tenir-lo ja al dia següent.

Una vegada han entrat els xiquets amb la seua tutora a classe els familiars eixireu del col·legi. A les 9:15 h s'obrirà la porta principal i entrareu a l'edifici 1, on està el teatre, per la porta més propera a direcció. Eviteu les carreres i aglomeracions. A les 9:30 h començarà la funció. Per això demanen que estigueu ja als vostres llocs. Qui porte carrets de bebé el deixarà fora, al corredor.

Degut que el teatre el faran xiquets de 3, 4 i 5 anys de valencià podran vindre 2 familiars per xiquet, ja que la sala no és molt gran i així tots voreu millor als vostres fills.

Durant la representació preguem que esteu asseguts als vostres llocs sense alçar-se ni cridar als vostres fills ja que els nostres petits actors necessiten la nostra atenció per a que tot isca bé. Podreu fer fotos i vídeos sempre des de el vostre lloc.

Al acabar la funció els xiquets amb les seues tutores s'aniran a les seues classes mentres els familiars eixireu del edifici i del centre per les mateixes portes. No acompanyar als xiquets pel corredor ja que hi ha classes de primària treballant i no tenim que molestar.

Els que arreplegareu als seus fills després del teatre el fareu per on fan la filera tots els dies i després eixiu per la porta principal.

L'equip de tutores d'infantil preguem complir aquestes indicacions, respetar-se i informar als familiars d'elles per a que tot isca bé, ja que serem molts, i gaudir d'aquest dia tan especial per als vostres fills.

Una salutació. Tutores d'infantil.
Alacant, 16 de desembre del 2011

Manuel Sanchis Guarner


Manuel Sanchis Guarner.
 Pare de la filologia moderna a les terres valencianes.







 

Data: 24 d’Octubre del 2011
Hora: 13h
Lloc: Facultat de filosofia i lletres de la Universitat d’Alacant
Conferència feta per: Santi Cortés.
Tema: Obres i vida de Manuel Sanchis Guarner


Santi Cortés, el ponent principal, comença parlant de la vida de Manuel Sanchis Guarner i destacant diferents punts de les obres del autor.
Manuel Sanchis Guarner va nàixer a Valencià l’any 1911 i el 16 de desembre de 1981, poc després de rebre el premi de la Unitat de la Llengua i d’impartir la darrera lliçó acadèmica, mor a Valencià a causa d’un infart.
L’autor va cursa el batxillerat a l’Escola Pia i posteriorment la carrera de Dret a la Universitat de València, l’any 1932 després de doctorar-se en Filosofia i Lletres, obté una beca per treballar al “Centro de Estudios Históricos” en Madrid, presidit per Menéndez Pidal. En aquest centre es va forma com a filòleg i historiador.
Durant la guerra s’incorpora a l’exèrcit de la República. En finalitzar, és internat en un camp de concentració i posteriorment en una presó, condemnant a dotze anys de presó, però després de quatre anys de condemna, aconsegueix la llibertat provisional.
Després, va viure setzes anys a Mallorca, on col·laborà en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear.Va dirigir la segona època de l’editorial l’Estel i va elaborar, coordinar i impulsar nombroses publicacions universitàries sobre filologia catalana.
 
Anys després de la seu mort, en 1992 es publica la Miscel·lània Sanchis Guarner, 3 volums on diferents estudiosos i personalitats del món cultural repassen l’obra i la trajectòria del iniciador de la Filologia moderna.
Respecte a Santi Cortés, l’exposició realitzada de la conferència, a sigut molt bona i amb bona pronunciació. Però , molt curta, per la falta de temps, per començar un poc més tard. També destacar l’assistència de Carles Segura i Llopes, el meu mestre de magisteri.
Per últim, gràcies a la conferència he conegut un gran autor, que comprèn estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta dels Països Catalans i la península Ibèrica. Gran lluitador de la nostra llengua.




dilluns, 9 de gener del 2012

EL MÈTODE GRÖNHOLM


COMPONENTS:

Alonso Hernández, Patricia.
Benito Hernández, Pascual.
Ferrández Serrano, Mayte.
Martínez García, Andrea.

TIRISITI


És un teatre de titelles, els personatges es manegen amb unes varetes que s'accionen des dels baixos d'un escenari, i on el protagonista principal - que dóna nom a aquestes singulars funcions - és l'eix d'una història que barreja el naixement de Déu, les festes de Moros i Cristians, l'arribada dels Reis mags i altres escenes absurdes que fan les delícies de xiquets i majors.

Personatges:




TIRISITI

TERESETA
L'AGÜELO

EL SERENO

EL CLEGAT

LA SAGRADA FAMÍLIA

ELS REIS MAGS
ELS FESTERS

Carta

 

Estimats Pares i Mares:

Vos escrivim esta carta per a comunicar-vos diverses coses. D'una banda, vos informem de que la classe d’anglès que els vostres fills i filles reben els dimarts i els dijous canviarà de data.
A partir de la setmana que ve s'impartirà els dimecres i els divendres. Actualment, tenen dos hores setmanals que es mantindran fins al final de mes. A partir d'aquest moment, el nou professor, John Parell, els donarà deu mensuals, repartides segons el seu criteri. Si teniu algun problema, li trobàreu en el despatx general de nou a deu.

En segon lloc i respecte a l'excursió, recordar que inicialment, teníem intenció d'anar al Museu del Vi a Monover. Però no podrem anar perquè no vam demanar amb antelació les entrades i ara no queden per aquest mes.
Alguns de vosaltres no heu ingressat els diners de la quota de material. El nombre de compte corrent on cal fer l’anglès apareix en el document que vos adjunt. També podeu entregar directament els diners a l'encarregat del menjador. Li localitzareu de nou a onze en la secretària.
Teniu a la vostra disposició el «Blog del Cicle». Com acordem en l'última reunió, penjarem tota la informació que vegem que siga interessant. Així aconseguirem estalviar-nos almenys dues de les reunions que solem fer anualment. La direcció és http://tossaldemillar.blogspot.com.
Finalment, hem de comunicar-vos que el Claustre de professors d'aquest centre, actualment cridat CEIP 45 de La Canal de Fenollar, ha estudiat la proposta de nova denominació que ha sigut tramitada per el AMPA.

Recordar que va haver-hi una consulta popular promoguda per l'AMPA per a triar un nom nou per al col·legi entre diverses possibilitats. Va quedar en primer lloc el nom de "Tossal de Millar" que, com
 sabeu, és la denominació de la zona on està situat. Després d'un intens debat, el claustre ha aprovat el nom de «Tosal de Millar», escrit amb una sola ese. Es van adduir arguments a favor i en contra. Entre els primers, es va comentar que esta era l'ortografia que sempre s'havia utilitzat per al nom de la zona i que ara no era moment de modificar res. D'altra banda, el grup que defenia la proposta inicial aprovada per l'AMPA arguyó que la paraula «tossal» no pertany a l'espanyol sinó al català i, per tant, són les regles ortogràfiques del català les que han de prevaldre i, en conseqüència, només hi ha la possibilitat d'escriure-ho amb dos eses. A més, van afegir que segons la Llei d'Ús i Ensenyament Valencià, La Canal és zona de predomini lingüístic valencià i açò implica que la toponímia menor ha de mantindre la forma valenciana, si existeix.
La votació va donar com a vencedora la contraproposta del claustre i és així com s'elevarà al Consell Municipal. Tots els mestres del primer cicle de primària de l’escola, tant del PIP, com del PEV i del PIL, creiem que el claustre ha comés un error que intentarem que es corregisca. Si penseu que el tema mereix la vostra atenció, per favor, visitar l'entrada del blog que obrirem demà sobre el tema per a enviar-nos comentaris amb idees que puguen orientar la qüestió.

Esperem els vostres comentaris.
Un abraça

Els i les mestres de Primer Cicle

diumenge, 8 de gener del 2012

Estacions de l'any, Parts del dia i adverbis de temps



Respecte a la  unitat didàctica treballarem amb els alumnes les estacions de l'any, les parts del dia i els adverbis de temps.

En les estacions tots els divendres depenent de l'estació de l'any en qué ens trobem treballarem alguna característica d'ella, al final de curs tots el xiquets tindran recollit tot el que s'ha treballat en un dossier.

En les parts del dia els xiquets tindran que colorejar rellotges depenent de la part del dia que s'indica en el dibuix.

Per últim, en els adverbis de temps, com no estem en un nivell molt avançat, ens centrarem només en els més usuals i fàcils, perqué els xiquets ja vagen tenint contacte. Faran una sèrie d'exercicis, per exemple, omplir els buits en els frases amb el adverbi de temps corresponent.


Power Point:





PUNSET I BUENAFUENTE



  • Com es titula el programa? : Com va la vida?
  • De quin material és el got? : De plàstic
  • Què és el caganer? : Una figureta del betlem
  • On es posa el caganer? : A un pam del naixement del Jesús
  • Per què no convé posar el caganer en el lloc que li correspon? : Perquè aplega l'oloreta al naixement
  • Qui està a l'espera per a una operació de pròstata? : El seu nebot de 10 anys.
  • Quants amics té Buenafuente? : Tres amics
  • A què es dedica l'Eduard Punset? : A la ciència
  • Que no domina aquest home? : La perruquería
  • Segons Buenafuente, què li creix a Eduard Punset en comptes de cabell? : De cotó
  • Què fa d'alçària en Pau gasol? : 2.15 metres
  • Quant de temps dura com a màxim la concentració humana? : 21 minuts
  • Què fan els gossos que se'ns apega als humans? : Badallar
  • De qui podria tindre por un lleó? : De la sogra
  • De què serveix badallar, segons un estudi científic de la Universitat de Princeton? : Serveix per a refredar el cervell quan está calent
  • Què faria sense problema el Buenafuente en la secció de sexe del programa? : Despullar-se
  • Amb què compara el sexe? : Com el futbòl
  • Què pot fer el cervell involuntàriament en un enterrament? : Cantar una melodía " Yo quiero bailar"
  • Qui va per lliure respecte del cervell? : Nervi òptic
  • Per què parla de Fernando Trueba? : Perquè tè l'ull tort
  • On pensa Buenafuente que segur que hi ha peatges? : A la mort
  • Quin és l'ésser viu més nombrós de la terra? : Els bacteris

Resum: "Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure"

Títol: “Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure”
Autor: Teberosky Coronado, Ana.
Col·laboracions: Colomer, Teresa.
Pàgines: 189
Capítols: 5
 

      Respecte a la història va d’un protagonista, un xiquet o una xiqueta qualsevol de cinc o sis anys aprèn a llegir i escriure, descrit com un ésser  intel·ligent que fa inferències, que estableix relacions i  busca explicacions. Els coprotagonistes són pares i mestres, que s’interessen per l’infant al qual ensenyen, se n’ocupen i l’ajuden a créixer. Aquets coprotagonistes es presenten com a persones sol·lícites, atentes, apassionadament interessades en allò que fa, diu i pensa el xiquet. El escenaris es debuixen com uns ambients rics, estimuladors i organitzats especialment perquè l’aprenentatge tinga lloc de la millor manera possible. Tot açò, des d’una proposta constructivista. 

En primer lloc, el capítol I . Les primeres experiències dels nenes amb el llenguatge escrit. Ens diferencia les perspectives conductistes i la constructivista, dient que la teoria conductista,  s’aprèn per instrucció als sis anys a partir de prerequisit, es fa una assimilació entre procés d’aprenentatge i procés d’instrucció. L’aprenentatge es vist com un subproducte.  I la teoria constructivista part d’una visió de l’aprenentatge com un procés continu de desenvolupament i diferencia entre aprenentatge i instrucció, aquets aprenentatges que fan durant el període entre tres anys i cinc no són previs, sinó que formen part del procés d’alfabetització.
En relació amb la teoria constructivista, planteja l’alfabetització com a pràctica cultural i es resumeixen els aprenentatges en contextos familiars. Els agents socials han d’actuar com intèrprets que transformen les marques gràfiques en objectes lingüístic, només escoltant la lectura en veu alta els xiquets assisteixen a la transformació de les marques gràfiques en llenguatge, per tant, formen les primeres experiències:
a)    Coneixements elaborats pels xiquets a partir de la interacció amb lectors i amb materials escrits.
b)   Coneixements socialment transmesos pels adults que el xiquet assimila.

Els dos coneixements es desenvolupen millor si l’ambient alfabetitzador és ric en materials escrits i en interaccions i pràctiques de lectura, es presenta abans i durant l’escolarització, no soles la matèria de lectura i escriptura es exclusivament dels mestres, sinó, també dels pares.
En últim terme,  es  reflexiona sobre la importància d’interactuar amb portadors de text  i els efectes de participar en pràctiques de lectura. Les lectures en veu alta per als xiquets poden convertir-se en el pont entre el llenguatge oral i el llenguatge escrit, les pràctiques de lectura i d’escriptura té funcions diferents (Lúdica, d’identificació, d’informació...) i es fa sobre uns tipus d’objectes diferents ( Portadors de text i els suports)

En segon lloc, el capítol II. La construcció del coneixement sobre l’escriptura. Es parla del procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura des del punt de vista del xiquet, com ell construeix el seu coneixement en el domini del llenguatge escrit. Des de la perspectiva constructivista posa en evidència les hipòtesis dels xiquets, presenta’n un seguit de regularitats:
-        Els xiquets construeixen hipòtesis.
-        Aquetes hipòtesis es desenvolupen quan interactuen amb el material escrit i amb lectors i escriptors.
-        Les hipòtesis constitueixen respostes a veritables problemes conceptuals.
-        D’hipòtesis es fa per coneixements anteriors.

Els xiquets comencen diferenciat dibuix d’escriptura, una vegada ja saben quines marques gràfiques “són per llegir” elaboren hipòtesis sobre la combinació i la distribució de les lletres.  Distingeixen textos que “poques lletres” i textos que “són per llegir”. També rebutgen textos amb lletres repetides perquè “són totes iguals”, aquests dos principis organitzador bàsics, el principi de quantitat mínima i el principi de varietat interna, permeten al xiquet fer una progressiva diferenciació del material imprès. Es tracta d’hipòtesis que es construeixen durant l’alfabetització inicial.
Als quatre anys, els xiquets que contesten aquesta qüestió: “diu alguna cosa”,  representen la intencionalitat comunicativa, es un coneixement que forma part de l’alfabetització inicial. Per interpretar la forma específica de representació de l’escriptura, la primera idea no és la relació amb els sons del llenguatge, sinó amb una categoria del llenguatge: els noms.
D’acord amb les hipòtesis infantils, l’escriptura representa els noms dels objectes i de les persones. Als dos anys, saben diferenciar a la pregunta “què és” y “què hi diu?
Els xiquets són molt selectiu respecte al que es pot llegir o escriure, després accepten que paraules que representen accions també poden ser escrites i posteriorment accepten que les partícules gramaticals puguin ser escrites de manera independent. Hem comprés quan son capaços de descobrir no només el que efectivament s’ha dit, sinó també el que suposadament s’ha intentat dir, progressen des d’una indiferència inicial fins a una diferenciació explícita.
Intenten fer coincidir l’escriptura i l’enunciat oral i descobreixen les síl·labes, indica el pas d’una etapa d’escriptura presil·làbica cap a una escriptura sil·làbica.
La construcció del procediment de separació de paraules gràfiques en el text juntament amb la construcció del text com a unitat són evidències que el domini de l’escriptura i el llenguatge escrit no s’acaba amb el coneixement de les correspondències fonogràfiques, també han de construir les unitats textuals i les convencions gràfiques de la seva delimitació.
Quant a la diferencia entre escriptura com a sistema de representació i escriptura com a codi. Tradicionalment, l’escriptura alfabètica ha estat definida com un codi gràfic de transcripció dels sons de la parla, recentment, més que un codi, l’escriptura és un sistema de representació del llenguatge amb una llarga història social. El seu aprenentatge consisteix en l’assimilació d’un objecte de coneixement que representa el llenguatge. L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura té influència sobre molts aspectes de la competència lingüística dels parlants, en nivells tan diferents com el fonema, el morfema, la paraula o el text.
Tocant el últim punt del capítol, es reflexiona sobre les conseqüències pedagògiques del procés de construcció de coneixements conceptuals i procedimentals, el coneixement de l’escriptura comença en situacions de la vida real, en activitats i en ambients també reals. Per tant, aprendre respecte a les funcions de l’escriptura és part integrant del procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

En tercer lloc, el capítol III. Un model d’ensenyament del llenguatge i de l’alfabetització. La perspectiva constructivista, no es un mètode, es tracta de descobrir quins són els ingredients efectius d’un procés d’aprenentatge constructiu, ingredients que són responsables tant del desenvolupament de coneixements com dels resultats escolars. Els coneixements tenen lloc en un context social en interacció amb uns altres participants. El professor, treballa a la zona de desenvolupament proper, a un nivell real i un nivell potencial.
Un altre punt és , algunes qüestions d’organització de l’ensenyament de la lectura i de l’escriptura en Educació Infantil. El currículum d’Educació Infantil s’hauria d’organitzar al voltant de quatre grans eixos:
1)    Entrar en el món de l’escriptura.
2)   Assimilar el llenguatge escrit.
3)   Escriure i llegir.
4)   Produir textos escrits i entendre’n.

El punt de referència del currículum de lectura i d’escriptura és doble: el procés de construcció per part del xiquet i les pràctiques escrites de la societat on viu. Amb aquesta referència doble es pretén no només ensenyar a llegir i a escriure, sinó també que aprenguin les maneres de llegir i d’escriure d’acord amb les exigències actuals d’aqueta societat.
Per últim, relaciona la perspectiva constructivista amb l’enfocament d’ensenyament directe i de llenguatge integral, l’enfocament constructivista comparteix amb el llenguatge integral l’objectiu de fer que el xiquet entre en el món del text escrit i en la cultura de l’escriptura; encara que les seues propostes siguin diferents, comparteix amb l’ensenyament directe la necessitat de comprendre el funcionament del sistema.

En quart lloc, el capítol IV. L’ambient material i social i el paper del professor a la classe. Es continua parlant del model constructivista i es presenten les condicions ambientals per al desenvolupament de l’aprenentatge, els xiquets aprenen l’escriptura elaborat, posant a prova i comprovat hipòtesis, estes estan influïdes per la qualitat del material a partir del qual es fa, l’ambient no és interpretat de lla mateixa manera per dos xiquets ni per dos moments diferents del seu desenvolupament. Crear un context de la cultura escrita significa donar oportunitats perquè els xiquets atribueixin significats al text escrit segons les seues diverses competències.
També ens remarca la prioritat d’algunes activitats d’aprenentatge, en particular l’activitat d’escriure i de reescriure. En el començament del procés d’aprenentatge l’activitat d’escriure consisteix en un saber fer acompanyat de verbalitzacions que impliquen reflexions sobre el llenguatge, el procediment d’escriure, les verbalitzacions i l’observació del producte ajuden al xiquet a comprendre el funcionament alfabètic de l’escriptura. El professor pot ajudar a optimitzar la situació d’aprenentatge:
-        Fent preguntes.
-        Formulant suggeriments.
-        Afegint material.
-        Proposant idees més complexes a cada situació.

Per últim, la qualitat de les relacions afectives entre pares i fills té un paper molt important en el desig d’aprendre. Els xiquets que tenen uns vincles afectius millors, que viuen en famílies que presenten situacions que estimulen la lectura compartida, es mostren més interessats pel text escrit, demanen que els llegeixin més llibres i fan més preguntes sobre lletres.

Finalment, el capítol V. Llibres infantils a l’aula. Es planteja criteris per a la selecció d’obres destinades als xiquets a la biblioteca de l’aula amb relació:
-        Tipologia de llibres amb suports magnètics.
-        Adequació a les possibilitats dels lectors.
-        Les funcions del text escrit.  

També ens orienta des de el punt de vista dels xiquets alguns consells que cal tindre en compte a l’hora de valorar la quantitat de les obres escollides y per últim, ens presenta uns suggeriments i indicadors per el treballa del docent i les interaccions entre diverses activitats d’ensenyament i d’aprenentatge.